Historia i Patrimoni
La Coma i la Pedra és un municipi septentrional de la comarca del Solsonès, situat a la vall de Lord, a la capçalera del riu Cardener. El terme comprèn els pobles de la Coma, cap de municipi, i el de la Pedra, la urbanització de Port del Comte i l’estació d’esquí del mateix nom. També inclou el despoblat de Pratformiu. La població (comardins) és en gran part disseminada, llevat del nucli de la Coma i la urbanització de Port del Comte, (cens 2018 de 265 habitants empadronats i a prop de residents ) i ocupa una superfície de 60,62 Km2 a una Altitud de 1.004 m.
La Coma i la Pedra és una població privilegiada per l’aigua: a l’hivern disposa de l’estació d’esquí de Port del Comte, i a l’estiu, de les aigües medicinals de la font de la Puda. Al municipi també trobem les fonts del Cardener, punt de naixement d’aquest important afluent del Llobregat.
L’espai natural s’ estén des de l’extrem nord-oriental del Solsonès i de la Vall de Lord, a la capçalera del Cardener, cap a la serra de Port del Comte (el Pedró dels Quatre Batlles, a 2 383 m, a l’extrem NW) , fins a la serra del Verd (cap d’Urdet, a la serra del Gall, a 2 233 m, a l’extrem NE), separades aquestes serres pel coll de Port, o del Comte, fins a la serra de Querol (2 214 m a l’extrem SW) i la serra de Guixers (SE). La vegetació està formada principalment per pins i roures, amb una sèrie d’arbres singulars.
Les principals vies de comunicació són la carretera local (LV4012) que enllaça Sant Llorenç de Morunys amb Tuixén, passant pels pobles de la Pedra i la Coma, i la que surt més amunt del cap municipal per anar a Port del Comte i unir-se, al coll de Jou, amb la carretera de Sant Llorenç a la C-14 (Eix Tarragona-Andorra).
La primera referència històrica del terme correspon al castell de la Pedra, documentat des del segle, i fa referència a la consagració de l'església parroquial d'aquest nucli duta a terme pel bisbe d'Urgell, Guisad I (857-872). En època medieval, tant la Coma com la Pedra van formar part de les possessions del poderós vescomte de Cardona, dins la batllia de Sant Llorenç de Morunys.
En aquells temps, les pastures del terme eren cèlebres. De fet, els homes del vescomte guiaven els ramats de Santes Creus i de Poblet fins a aquesta part alta de la vall de Lord. La ramaderia, sobretot ovina, va ser l’activitat tradicional més estesa en aquesta contrada.
Cal destacar que un dels fills més il·lustres del municipi va ser el comardí Pere Sacoma, arquitecte de la Seu Vella de Lleida, que va viure entre els segles XII i XIII.
El salt d’aigua que hi ha prop de la Pedra va servir perquè s’hi establís una farga, que va estar en actiu fins a finals del segle XVIII. Aleshores es va transformar en la primera fàbrica tèxtil que va tenir la demarcació de Lleida. Posteriorment fou reconvertida en central elèctrica.
Alguns dels monuments destacats que conformen el patrimoni històric del municipi son :
L’església parroquial de Sant Quirze i Santa Julita
L´ esglesiola de Santa Creu o de la Mare de Deu del Roser
L´església romànica de Sant Serni de la Pedra
L´esglesiola tardoromànica de Sant Cristòfol dels Pasqüets
(text : Gran Enciclopèdia Catalana, Fets costums i llegendes La Vall de Lord, Fem turisme.cat)