Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

Història i Patrimoni

Historia i Patrimoni

la foto 3.JPGLa Coma i la Pedra és un municipi septentrional de la comarca del Solsonès, situat a la vall de Lord, a la capçalera del riu Cardener. El terme comprèn els pobles de la Coma, cap de municipi, i el de la Pedra, la urbanització de Port del Comte i l’estació d’esquí del mateix nom. També inclou el despoblat de Pratformiu. La població  (comardins) és en gran part disseminada, llevat del nucli de la Coma i la urbanització de Port del Comte, (cens 2018 de 265 habitants empadronats i a prop de residents ) i ocupa una superfície de 60,62 Km2 a una Altitud de 1.004 m.

La Coma i la Pedra és una població privilegiada per l’aigua: a l’hivern disposa de l’estació d’esquí de Port del Comte, i a l’estiu, de les aigües medicinals de la font de la Puda. Al municipi també trobem les fonts del Cardener, punt de naixement d’aquest important afluent del Llobregat.

L’espai natural s’ estén des de  l’extrem nord-oriental del Solsonès i de la Vall de Lord, a la capçalera del Cardener, cap a  la serra de Port del Comte (el Pedró dels Quatre Batlles, a 2 383 m, a l’extrem NW) , fins a la serra del Verd (cap d’Urdet, a la serra del Gall, a 2 233 m, a l’extrem NE), separades aquestes serres pel coll de Port, o del Comte, fins a la serra de Querol (2 214 m a l’extrem SW) i la serra de Guixers (SE).  La vegetació està formada principalment per pins i roures,  amb una sèrie d’arbres singulars.

Les principals vies de comunicació són la carretera local (LV4012) que enllaça Sant Llorenç de Morunys amb Tuixén, passant pels pobles de la Pedra i la Coma, i la que surt més amunt del cap municipal per anar a Port del Comte i unir-se, al coll de Jou, amb la carretera de Sant Llorenç a la C-14 (Eix Tarragona-Andorra).

La primera referència històrica del terme correspon al castell de la Pedra, documentat des del segle, i fa referència a la consagració de l'església parroquial d'aquest nucli duta a terme pel bisbe d'UrgellGuisad I (857-872). En època medieval, tant la Coma com la Pedra van formar part de les possessions del poderós vescomte de Cardona, dins la batllia de Sant Llorenç de Morunys.

En aquells temps, les pastures del terme eren cèlebres. De fet, els homes del vescomte guiaven els ramats de Santes Creus i de Poblet fins a aquesta part alta de la vall de Lord. La ramaderia, sobretot ovina, va ser l’activitat tradicional més estesa en aquesta contrada.

Cal destacar que un dels fills més il·lustres del municipi va ser el comardí Pere Sacoma, arquitecte de la Seu Vella de Lleida, que va viure entre els segles XII i XIII.

El salt d’aigua que hi ha prop de la Pedra va servir perquè s’hi establís una farga, que va estar en actiu fins a finals del segle XVIII. Aleshores es va transformar en la primera fàbrica tèxtil que va tenir la demarcació de Lleida. Posteriorment fou reconvertida en central elèctrica.

Alguns dels monuments destacats que conformen el  patrimoni històric  del municipi son :

L’església parroquial de Sant Quirze i Santa Julita

La Torre de la vila

L´ esglesiola de Santa Creu o de la Mare de Deu del Roser

L´església romànica de Sant Serni  de la Pedra

L´esglesiola tardoromànica de Sant Cristòfol dels Pasqüets

 

(text : Gran Enciclopèdia Catalana, Fets costums i llegendes La Vall de Lord, Fem turisme.cat)

St. Quirze i Sta. Julita

Sant Quirze i Julita és l'església parroquial de la Coma i es troba situada a la mateixa plaça Major del poble.

El primer document que hi fa referència és l'acta de consagració de l'església de Sant Serni de Tavèrnoles, del 1040, any en què el bisbe d'Urgell confirmà totes les possessions que tenia el monestir.
 
Són testimonis de l'antiga església els ferros forjats de la porta, que actualment s'observa a l'entrada del monument. Fets d'acord amb les tècniques usuals de l'època, aquests ferros forjats són fruit d'un treball senzill: s'observen unes tires als extrems de les quals deriven dues volutes. El conjunt es conserva molt sencer, fet que porta a pensar que fou refet en època posterior. Probablement el seu autor fou un artesà humil que elaborà un element que reforçava l'estructura de fusta a la vegada que dotava la porta d'un motiu ornamental que li donava major atractiu.
39.jpg

Torre de la Vila

Aquesta interessant construcció es troba situada al cim d'una lleugera elevació propera a l'església de Sant Andreu del Pujol del Racó (avui en runes) i del mas que porta el mateix nom.

Els murs de la part baixa de l'edifici tenen un gruix de 95 cm mentre que a la part alta mesuren 83 cm. Les parets estan formades per carreus més o menys escairats i polits en els angles que mesuren 15 cm d'alt per uns 25 cm, tot i que a la zona més baixa són d'uns 30 x 100 cm.
 
L'espai interior de l'edifici està dividit en una planta baixa, tres pisos i unes golfes. La porta, situada a la façana de migjorn està acabada amb un arc de mig punt format per vuit dovelles. Altres obertures de l'edifici serien la petita finestra situada a la façana de llevant i les diverses espitlleres que té la construcció, especialment al tercer pis on en podem observar quatre a la façana de tramuntana.
 
L'edifici es situa cronològicament al segle XII o a tot estirar el segle XIII, i es considera difícil definir la funció exacta que tenia en aquella època.
3.JPG

Sta. Creu del Roser

Situació :

Davant de la colladeta existent a prop de la casa de La Creu, accessible a traves del camí apte per vehicles que porta a les valls de la Pedra.

 Història :

L’actual esglesiola de Santa Creu o de la Mare de Deu del Roser, fou edificada modernament, a principis del segle XX, per un paleta de la Coma conegut com el Mall, per encàrrec d’un capellà, fill de la casa propera del Minguell. L’edifici roman, per altra banda, a uns cinc-cents metres en línia recta de la  casa de l’Argelaguer, a prop d’on podria haver existit l’antiga església de Sant Julià d’Argelaguer, situada dins del districte del castell de la Pedra i depenent de la parròquia de Sant Serni de la Pedra. Però cal remarcar que no queden restes visibles ni documents d’aquesta antiga església.

 Arquitectura :

Petit edifici d’una nau, amb volta de canó seguit i enguixada, sense absis diferenciat, orientat de sud a nord, amb la porta d’accés a la façana nord, coronada amb un reduïdíssim campanaret d’espadanya.

Text. Associació cultural Vall de Lord

cbed84f0b1565a376e68093f3633ce72abb09f54.jpg

Sant Serni de la Pedra

El poble de la Pedra s'alça en un tossal que domina la Vall de Lord i aquí hi trobem l'església de Sant Serni de la Pedra. D'aquesta església se'n té notícies de molt antic, quan el comte Guifré el Pilós i el bisbe Galderic fan la repoblació de la Vall entre els anys 872 i 878. 

És una església romànica del segle IX amb tres absis quadrats amb volta de canó, amagats entre els afegits posteriors del segle XVIII. La porta és de grans dovelles formant un arc de mig punt i resseguides per una pestanya amb bisell al frontís. Té un airós campanar i conserva un altar barroc.
Agustí Bernadich (web).jpg

St. Cristòfol dels Pasqüets

Situació :

Dins de la casa dels Pasqüets, és accessible per un camí de terra des de Les Nogueres, on s’arriba des de la carretera de Sant Llorenç a la Coma, a mà esquerra, passat el càmping.

 Història :

No es té constància de cap document que hi faci referència.

 Arquitectura :

Esglesiola tardoromànica (probablement del segle XIII), d’una nau molt reduïda i sense absis diferenciat.

Exteriorment només s’aprecia la façana de ponent, on hi ha la porta d’accés; la resta del templet es troba dins la casa anomenada Cal Sant Cristòfol.

Està coberta amb una rudimentària volta de maons, potser per suplir un embigat de fusta anterior.

A l’interior de la paret absidal, sota una decoració barroera de regust barroc, es poden apreciar pintures al fresc, possiblement tardoromàniques, representant a Sant Cristòfol travessant un riu amb peixos.

Text. Associació cultural Vall de Lord

la foto2.JPG

la foto1.JPG

Arbres singulars