Turisme i Entorn
Enllaços directes:
Ajuntament de la Coma i la Pedra > Turisme i entorn > Rutes | Camins
Rutes | Camins
La Ruta del Contraban
El municipi de la Coma i la Pedra ha consolidat l’anomenada “Ruta del Contraban” com a un esdeveniment que preten recuperar els camins que seguien avantpassats del municipi i contrades per creuar la frontera i comerciar de manera il•lícita amb tot tipus de mercaderies o guiar persones que molt sovint fugien per raons polítiques.
Així doncs, l’any 1995, alguns comardins, ja sigui d’adopció o de naixement, proposen dur a terme aquesta excursió i, rebent total implicació del consistori poc a poc la idea pren forma fins que, al setembre del mateix any té lloc la primera excursió: una quinzena de persones acompanyades per cotxes d’assistència participen a la “Primera Ruta del Contraban”, recorrent territori pirinenc des del Refugi de la Rabassa (a Andorra) fins al mateix poble de la Coma.
Aquesta “prova pilot” és tot un èxit i a partir d’aquí, anualment s’organitza la Ruta, creixent en organització i en participació any rera any.
Història de l’activitat dels contrabandistes
Fins als últims sospirs de l’Antic Règim, el Pirineu funcionava com a territori gairebé autònom respecte als dos estats centrals ja que existia certa organització que cobria l’espai muntanyenc: es regulava l’aprofitament dels recursos naturals, s’organitzaven fires o fins i tot hi havia certs òrgans jurídics per resoldre els conflictes que es poguessin generar en ambdues parts del sistema muntanyenc. Els primers intents de convertir els Pirineus en frontera es remunten a la segona meitat del S. XVI, quan Felipe II va fer construir una xarxa de Castells a les valls com a defensa per a posibles atacs dels protestants que s’instalaven al nord dels Pirineus. Al 1659 es firma la Pau dels Pirineus, que culminava les negociacions iniciades amb la Pau de Westfalia i amb les quals el territori català fou sempre element de bescanvi. Amb aquest tractat, Catalunya posava fi a la Guerra dels Segtadors i perdia el comtat del Rosselló (amb el Conflent, el Capcir i el Vallespir) i la meitat de la Cerdanya, que passaven a sobirania francesa . (La negociació per delimitar la frontera va ser dura però els delegats hispànics van preferir defensar les seves posicions a Flandes). Tot i aquests canvis políticoadministratius, el comportament dels habitants de la zona seguia amb les seves ancestrals maneres de viure i entendre el seu món. Per configurar la delimitació fronterera, es van subscriure tres tractats corroborats en una acta Adicional que es va firmar al 1868. Amb l’aplicació d’aquests tractats, l’espai pirinenc va assumint les funcions de frontera tal com la coneixem a l’actualitat.
Tot això va comportar canvis en el sistema de relacions entre les valls pirinenques, que tradicionalment havien actuat lliurement en tots els aspectes. El control imposat en tot tipus de tràfic de mercaderies va derivar en una crisi, els efectes de la qual es van anar superant a mesura que la població s’anava adaptant a la nova situació i es començava a desenvolupar una activitat decisiva per la seva economia: el contraban.
Aquesta nova activitat, més que representar un complement econòmic va esdevenir un autèntic motor generador de riquesa que es va donar principalment a la vessant sud ja que a la nord, l’administració francesa va impulsar una sèrie de mesures econòmiques que afavorien als seus habitants i conseqüentment van anar perdent els contactes tradicionals amb les valls del sud. Al tractar-se d’una activitat il•legal, els habitants de la zona, bons coneixedors del territori amb les diferents rutes i els amagatalls que alberga, eren els més ben preparats per burlar els controls policials i canalitzar els beneficis que es generaven.Mentres al Pirineu es va poder practicar el contrabam, es va mantenir una densitat demogràfica molt elevada respecte a altres àrees de muntanya de la península ibèrica. Quan el control de la frontera fou realment efectiu (després de la guerra civil espanyola), desparegué el concepte de contraban com a sistema sociocomercial i es desencadenà una crisi general on hi trobem els orígens d’un fort procés d’immigració.
Així doncs, l’any 1995, alguns comardins, ja sigui d’adopció o de naixement, proposen dur a terme aquesta excursió i, rebent total implicació del consistori poc a poc la idea pren forma fins que, al setembre del mateix any té lloc la primera excursió: una quinzena de persones acompanyades per cotxes d’assistència participen a la “Primera Ruta del Contraban”, recorrent territori pirinenc des del Refugi de la Rabassa (a Andorra) fins al mateix poble de la Coma.
Aquesta “prova pilot” és tot un èxit i a partir d’aquí, anualment s’organitza la Ruta, creixent en organització i en participació any rera any.
Història de l’activitat dels contrabandistes
Fins als últims sospirs de l’Antic Règim, el Pirineu funcionava com a territori gairebé autònom respecte als dos estats centrals ja que existia certa organització que cobria l’espai muntanyenc: es regulava l’aprofitament dels recursos naturals, s’organitzaven fires o fins i tot hi havia certs òrgans jurídics per resoldre els conflictes que es poguessin generar en ambdues parts del sistema muntanyenc. Els primers intents de convertir els Pirineus en frontera es remunten a la segona meitat del S. XVI, quan Felipe II va fer construir una xarxa de Castells a les valls com a defensa per a posibles atacs dels protestants que s’instalaven al nord dels Pirineus. Al 1659 es firma la Pau dels Pirineus, que culminava les negociacions iniciades amb la Pau de Westfalia i amb les quals el territori català fou sempre element de bescanvi. Amb aquest tractat, Catalunya posava fi a la Guerra dels Segtadors i perdia el comtat del Rosselló (amb el Conflent, el Capcir i el Vallespir) i la meitat de la Cerdanya, que passaven a sobirania francesa . (La negociació per delimitar la frontera va ser dura però els delegats hispànics van preferir defensar les seves posicions a Flandes). Tot i aquests canvis políticoadministratius, el comportament dels habitants de la zona seguia amb les seves ancestrals maneres de viure i entendre el seu món. Per configurar la delimitació fronterera, es van subscriure tres tractats corroborats en una acta Adicional que es va firmar al 1868. Amb l’aplicació d’aquests tractats, l’espai pirinenc va assumint les funcions de frontera tal com la coneixem a l’actualitat.
Tot això va comportar canvis en el sistema de relacions entre les valls pirinenques, que tradicionalment havien actuat lliurement en tots els aspectes. El control imposat en tot tipus de tràfic de mercaderies va derivar en una crisi, els efectes de la qual es van anar superant a mesura que la població s’anava adaptant a la nova situació i es començava a desenvolupar una activitat decisiva per la seva economia: el contraban.
Aquesta nova activitat, més que representar un complement econòmic va esdevenir un autèntic motor generador de riquesa que es va donar principalment a la vessant sud ja que a la nord, l’administració francesa va impulsar una sèrie de mesures econòmiques que afavorien als seus habitants i conseqüentment van anar perdent els contactes tradicionals amb les valls del sud. Al tractar-se d’una activitat il•legal, els habitants de la zona, bons coneixedors del territori amb les diferents rutes i els amagatalls que alberga, eren els més ben preparats per burlar els controls policials i canalitzar els beneficis que es generaven.Mentres al Pirineu es va poder practicar el contrabam, es va mantenir una densitat demogràfica molt elevada respecte a altres àrees de muntanya de la península ibèrica. Quan el control de la frontera fou realment efectiu (després de la guerra civil espanyola), desparegué el concepte de contraban com a sistema sociocomercial i es desencadenà una crisi general on hi trobem els orígens d’un fort procés d’immigració.